“Aquesta és la meva història, el relat de la meva experiència personal davant la mort de la meva persona més estimada. Aquestes paraules són el reflex de la meva ànima, el meu esperit, del meu món interior de sentiments després de la pèrdua. El meu dol és potser el teu, o el d’aquesta persona que tens a prop i que, encara que no t’ho digui, necessita la comprensió de qui com a mínim intenta posar-se en la seva pell.
Pots intentar-ho? Pots llegir aquestes paraules i potser sentir que algú sap el que sents? Pots posar-te en la pell de qui viu el dol per la mort de la seva persona més estimada? Pots almenys intentar-ho?”
Aquí trobaràs les històries en primera persona que potser et serveixin de suport per a fer-ho. Els qui comparteixen, els qui llegeixen, gràcies per fer-ho”.
Allò que ens empeny
CelBlau
5 juliol, 2020
Per Amparo Som mares i pares que hem vist morir als nostres fills, a les nostres filles. Una raça a part, diuen que som. Éssers humans que han experimentat l’impossible.
... Entrar
La primavera dels balcons
CelBlau
7 juny, 2020
Va arribar amb la primavera. Quan els nous brots començaven a obrir-se a la vida. Va ser com un cicló que arrasa tot el que troba al seu pas. I
... Entrar
Hambre de piel
CelBlau
5 maig, 2020
Por Francina Jaumandreu 3 de mayo 2020 Un intento de análisis de las causas que han llevado al sistema sanitario a privar a los moribundos de acompañamiento humano en el
... Entrar
Una petita història de Nadal
CelBlau
15 desembre, 2019
Per Amparo Fa uns dies parlava amb la meva germana Ana, sobre la idea d’escriure en relació amb el Nadal i el dol. I vaig acabar per preguntar-me a mi
... Entrar
El potencial transformador de la tragedia
CelBlau
15 novembre, 2019
Conversaciones con Francina Jaumandreu Hace unos días, Francina, en Barcelona, y yo, en Medellín, nos encontramos para chatear. Al poco rato, Francina me dice: —Sabes… estoy trabajando con los difuntos.
... Entrar
A través del temps
CelBlau
16 juliol, 2019
Em van dir que deixés passar el temps, que tot se suavitzaria, que havia arribat la teva hora, Dani, que la vida és així i només quedava acceptar la realitat.
... Entrar
