{"id":80,"date":"2018-08-21T17:11:32","date_gmt":"2018-08-21T17:11:32","guid":{"rendered":"http:\/\/celblau.org\/?page_id=80"},"modified":"2019-03-04T22:22:07","modified_gmt":"2019-03-04T22:22:07","slug":"punt-de-partida","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/celblau.org\/?page_id=80&lang=ca","title":{"rendered":"Punt de partida"},"content":{"rendered":"

El cel sempre \u00e9s blau <\/strong><\/span><\/p>\n

Per Amparo, fundadora de CelBlau<\/strong><\/span><\/p>\n

Tot va comen\u00e7ar com comencen tants projectes que sorgeixen de la devastaci\u00f3, de la destrucci\u00f3 total.<\/span><\/p>\n

El meu fill Dani va morir fa quatre anys i en aquell moment vaig creure morir amb ell. Tota la meva vida s\u2019esfondr\u00e0 com cau un castell de cartes; en nom\u00e9s un instant.<\/span><\/p>\n

L’endem\u00e0 seguia respirant, s\u00ed. De la mateixa forma que sentia que a la resta del m\u00f3n no semblava importar-li la nostra mort. El dolor punyent i el cansament per mantenir certa actitud, la que espera de tu aquest m\u00f3n ali\u00e8 i lluny\u00e0, em va fer perdre qualsevol anhel d’esperan\u00e7a.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 tot i trobar-me a la vora de l’abisme vaig aconseguir sentir que alguna cosa havia quedat intacte: all\u00e0 estava el nostre amor, el d’en Dani i el meu. L’amor que ens mantenia vius l’un per a l’altre i que d’alguna manera ens connectava, encara que habit\u00e9ssim en dimensions aparentment diferents.<\/span><\/p>\n

Dani em donava la m\u00e0 per seguir endavant amb el viatge que vam emprendre junts un dia de principis del mes d’agost. Per\u00f2 a mesura que se succe\u00efen les hores i els dies i passaven els mesos vaig sentir el devastador que pot ser aquest viatge. Alhora, vaig adonar-me que parlar obertament de la mort incomoda a la majoria de la gent que t’acompanya o et trobes pel cam\u00ed. La solitud m’acompanya a cada estona, a cada pas que dono. Perqu\u00e8 ning\u00fa viu per morir, encara que la mort formi part de la vida.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com de vegades les persones obviem l’\u00fanica cosa que, certament, sabem que arribar\u00e0 algun dia, girant l’esquena al dolor ali\u00e8, a una certesa que passa a cada estona m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra ceguesa. I aix\u00ed \u00e9s com el dol de vegades es converteix en un viatge solitari que et porta a buscar la comprensi\u00f3 de qui no necessita posar-se en la teva pell; de qui viatja pel mateix cam\u00ed que tu.<\/span><\/p>\n

Ho vaig fer. Vaig emprendre aquesta cerca d’espais comuns en els quals trobar comprensi\u00f3 i suport. I em vaig endinsar en una terra oberta a la germinaci\u00f3 de llavors que facin brollar l’esperan\u00e7a. Aix\u00ed \u00e9s com a poc a poc va comen\u00e7ar a prendre forma la idea de plantar a cel obert i compartir un viatge d’amor que no t\u00e9 fi. El viatge d’aquelles persones que estimen m\u00e9s enll\u00e0 del dol fent de la seva mem\u00f2ria el lloc on romanen, on estan i sempre estaran els i les qui es van avan\u00e7ar en el cam\u00ed de la vida.<\/span><\/p>\n

Benvinguts i benvingudes a CelBlau.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\"CelBalu\"<\/p>\n

 <\/p>\n

CelBlau, un viatge a la vida<\/strong><\/span><\/p>\n

CelBlau \u00e9s un grup de persones que afronten una mateixa experi\u00e8ncia de vida: la p\u00e8rdua de les persones estimades.<\/span><\/p>\n

Pot semblar contradictori que parlem d’una \u201cexperi\u00e8ncia de vida\u201d per referir-nos a la mort. Per\u00f2 precisament d’aix\u00f2 es tracta. Perqu\u00e8 busquem la manera de seguir vivint o de tornar a fer-ho despr\u00e9s d’experimentar el que per a la majoria \u00e9s l’impossible, quelcom que mai hagu\u00e9s pogut succeir.<\/span><\/p>\n

La mort de les persones estimades no acostuma a estar en l’horitz\u00f3 de la vida, no forma part dels pensaments quotidians, els que ocupen la pr\u00e0ctica totalitat de les hores del dia. No pensem ni somiem amb que pogu\u00e9s succeir, de la mateixa forma que quan arriba aquest moment, afrontar-ho sembla impossible. Sembla que no hi ha manera ni forma de tant obviar aquesta possibilitat. La veritat \u00e9s que no sabem gaireb\u00e9 res de la mort.<\/span><\/p>\n

Cada persona t\u00e9 la seva hist\u00f2ria, les seves pr\u00f2pies viv\u00e8ncies abans i despr\u00e9s de la p\u00e8rdua, per\u00f2 a totes ens uneix alguna cosa que permet que el nostre cor segueixi bategant: ens uneix l’amor per aquestes persones a les quals sempre trobarem a faltar. Compartim l’amor que seguim donant i rebent, malgrat tot, l’amor que ens guia m\u00e9s all\u00e0 del que perceb\u00edem fins a aquest instant.<\/span><\/p>\n

CelBlau neix amb la idea de ser un espai obert al dol<\/strong> en el qual compartir el que sentim i percebem ara, just en aquest instant. Un lloc en el qual posar paraules<\/strong> als sentiments que silenciem i amaguem en la vida quotidiana. L’entitat desitja ser l’espai en el qual desaprendre per cr\u00e9ixer i aprendre<\/strong> de nou des de la nostra singularitat; des de la llibertat<\/strong> i el respecte, sense prejudicis ni judicis, sense certeses<\/strong>. CelBlau aspira a ser el\u00a0lloc de trobada<\/strong> en el qual compartir el desig i l’esperan\u00e7a de trobar la serenitat<\/strong> necess\u00e0ria per viure mirant a la mort com una part de la vida.<\/strong><\/span><\/p>\n

CelBlau som nosaltres, els i les que ens quedem i les persones estimades que es van avan\u00e7ar en el cam\u00ed de la vida.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cel sempre \u00e9s blau Per Amparo, fundadora de CelBlau Tot va comen\u00e7ar com comencen tants projectes que sorgeixen de la devastaci\u00f3, de la destrucci\u00f3 total. El meu fill Dani va morir fa quatre anys i en aquell moment vaig creure morir amb ell. Tota la meva vida s\u2019esfondr\u00e0 com […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/80"}],"collection":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=80"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/80\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1662,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/80\/revisions\/1662"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=80"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}