Va arribar amb la primavera. Quan els nous brots comen\u00e7aven a obrir-se a la vida. Va ser com un cicl\u00f3 que arrasa tot el que troba al seu pas. I ens va trobar amb les portes obertes.<\/p>\n\n\n\n
Ens va portar la por, ens va fer sentir petits i vulnerables, experimentar el dolor i el sofriment i va fer present a la mort com una companya de viatge inseparable.<\/p>\n\n\n\n
Un petit virus que va ser ferotge amb les persones m\u00e9s desprotegides socialment. Cada dia cont\u00e0vem com les seves vides s’apagaven; els qui morien i les seves fam\u00edlies entraven en una trista estad\u00edstica que marcava l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 les persones eren aqu\u00ed, amb noms i cognoms, com ho estava tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de la seva vida. A la gran majoria no els vam poder acompanyar f\u00edsicament i els uns i els altres vam haver de buscar en el m\u00e9s profund del nostre esperit per a trobar la manera d’abra\u00e7ar-nos, donar-nos la m\u00e0 i prometre’ns amor etern, sense veure’ns. Aquells que ens quedem plorant la p\u00e8rdua ho vam fer \u00edntimament, sense els rituals ancestrals que mitiguen els primers moments del tr\u00e0ngol. I ha estat molt dur.<\/p>\n\n\n\n
A Europa sembla que el virus ens est\u00e0 donant una petita treva, per\u00f2 ning\u00fa pot descartar que torni a apar\u00e8ixer a la tardor, o abans. Passi el que passi, en la nostra mem\u00f2ria queden totes aquelles persones que van comen\u00e7ar a anar-se’n aquesta primavera. Els recordarem cada any quan traiem el cap al balc\u00f3 i respirem una nova primavera.<\/p>\n\n\n\n
Des de Celblau, el nostre homenatge a cada persona, a les fam\u00edlies que van haver d’afrontar la mort enmig del caos i la solitud; el nostre reconeixement per la seva enteresa i la seva valentia. I sobretot, el nostre agra\u00efment per cada gest d’amor que va brotar dels seus cors.<\/p>\n\n\n\n
CelBlau<\/strong><\/p>\n\n\n\n Foto: Image by \u0414\u043c\u0438\u0442\u0440\u0438\u0439 \u041c\u043e\u0448\u043d\u0438\u043d<\/a> from Pixabay\ufeff<\/a><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va arribar amb la primavera. Quan els nous brots comen\u00e7aven a obrir-se a la vida. Va ser com un cicl\u00f3 que arrasa tot el que troba al seu pas. I ens va trobar amb les portes obertes. Ens va portar la por, ens va fer sentir petits i vulnerables, experimentar […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":2643,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,74,80],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2647"}],"collection":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2647"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2647\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2674,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2647\/revisions\/2674"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2643"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2647"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2647"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/celblau.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}